En els últims mesos, diverses comercialitzadores s’han llançat a una frenètica carrera per a omplir de plaques fotovoltaiques les cobertes dels seus clients, no obstant això, a vegades, els terminis d’amortització promesos són més voluntaristes que realistes.
Els reials decrets RD 244/2019 i del RDL 15/2018 van aconseguir eliminar traves administratives i econòmiques a la instal·lació de plaques solars; també van introduir la possibilitat d’abocar la nostra energia sobrant a la xarxa i rebre a canvi una compensació econòmica. Però és important ser conscient que el preu que rebrem per la nostra energia sobrant és, sens dubte, considerablement menor que el que nosaltres paguem per l’energia que consumim provinent de la xarxa. D’altra banda, cal no oblidar que, en moments de gran insolació, a major nombre de productors, menor serà el preu que obtinguem per l’energia que cedim al sistema elèctric.
En aquest sentit, en cas de voler-se realitzar una d’aquestes instal·lacions, serà fonamental explicar als usuaris d’aquesta mena d’energies, convertits en potencials generadors, la importància d’un correcte dimensionament de la instal·lació. No sempre cobrir tot l’espai disponible serà rendible a curt termini i, de fet, pot produir un sobrecost i un allargament dels terminis d’amortització que només generarà frustració entre els promotors de la instal·lació.
Com hem comentat en anteriors ocasions, existeixen eines disponibles – segons la nostra distribuïdora elèctrica – que ens permeten conèixer detalladament els nostres consums, programes per a determinar la radicació que rebem en la nostra coberta (
PVGIS) i fins i tot una web per a conèixer la tendència del preu que podem rebre per l’energia que anem a abocar a la xarxa (
OMIP). A partir de totes aquestes dades, serà possible realitzar un estudi de viabilitat realista, que ajusti la instal·lació a les nostres necessitats, evitant sobresalts inesperats o frustració per una expectativa incomplida.
